Articles

C o m    g a u d i r    m é s    d e l    v i    i    e l    c a v a
La copa mai s'ha d'omplir massa, ja que per fer les operacions següents ens vessaria i podríem tacar als catadors del costat. Primer actua la vista, cal observar si el vi o el cava té cossos estranys o bombolles, cal fixar-se en la intensitat del color i observar com aquesta es va graduant des del centre de la copa fins als extrems. Cal observar la copa amb un fons clar i pla, però que no siguin llums fluorescents.El segon pas que cal fer és moure la copa fent com un remolí, amb cura de no vessar-la! Un cop hem fet el remolí observem com la copa té unes "llàgrimes", aquestes són un indici del contingut d'alcohol i de sucre en el vi. Com més denses siguin les llàgrimes més alcohol tindrà la nostra beguda. Arribem al moment de tastar el vi, el primer glop ha de ser generós, l'hem de paladejar i un cop ens l'empassem em de parar molta atenció al sabor que ens queda a la boca, aquesta ha de ser simplement un plaer. Els catadors professionals escupen el vi una vegada han identificat els seus sabors, per tal de mantenir els seus caps serens durant la cata, però crec que nosaltres gaudirem molt més si finalitzem el ritual empassant-nos el bon vi i del bon cava de Jaume Llopart Alemany.

C o m    e s    c o n s e r v a    m i l l o r   e l    v i
No sempre tenim els espais més idonis per guardar els vins i caves, però el que si podem fer és evitar certes condicions que realment són molt perjudicials. En primer lloc em de ser procurar que les caixes es guardin en posició horitzontal i mai estiguin sobre elements en moviment com les neveres. Tampoc es bo que els doni una llum directa forta ja sigui fluorescent o llum solar.

A l t r e s    d e t a l l s    q u e    c a l    s a b e r    s o b r e    e l    v i    i    e l    c a v a
El millor tirabuixons que podem fer servir és aquell que ens permet treure el suro de manera vertical perquè el tap no es trenqui. El secret d'una bona decantació consisteix a deixar el sediment en un racó, inclinar l'ampolla els graus exactes i a disposar d'una bona llum. Existeixen múltiples recomanacions sobre les millors temperatures que ha de tenir el vi a l'hora de servir-lo, el vi el calenta molt ràpid i hi ha pocs vins al món que estiguin fets per ser beguts calents, la majoria necessiten un punt de frescor, tot i que mai el refredament d'un vi ha de ser tan alt com per aniquilar el seu sabor. Vi negre jove entre 12 i 16º C. Vi blanc entre 6 i 11º C. Vi dolç i cava entre 5 i 8º C La forma més ràpida i segura de refredar un vi es posar-lo a dins d'un cubell d'aigua amb gels. Un cop obert el vi i sobretot el cava es poden conservar un temps amb taps provisionals que s'enganxen a les dues bandes de l'ampolla o bé si no se'n tenen sempre es pot recórrer al vell truc de la cullereta de cafè.

P R O C É S    D' E L A B O R A C I Ó

E L    C A V A
Només d'un bon vi base pot sortir un bon cava, i només de les varietats del Penedès com són el Macabeu, Xarel•lo y Perellada seran aptes per obtenir un vi amb doble encant, el cava. Amb el consegüent coupage o barreja de varietats i en el moment de la seva plenitud el vi base estaria preparat per a transformar-se en cava.Seguidament es barreja el vi base amb els llevats seleccionats afegint sucre, desprès es procedeix al tiratge o el procés d'omplir les ampolles, aleshores aconseguirem una segona fermentació dins de la botella que li donarà el carbònic i la presa d'espuma.Posteriorment es tapen les ampolles hermèticament i es col•loquen en posició horitzontal per que reposin en la profunditat dels cellers com mínim durant nou mesos.Finalitzada la fermentació comença la criança o envelliment que pot durar en el temps segons criteri de qualitat.Fruit d'aquesta fermentació dins de l'ampolla s'han format uns pòsits que haurem d'extreure, passant-les pels anomenats pupitres fent relliscar el sediment cap al coll de l'ampolla per ser eliminat. Per aconseguir-ho es realitza un octau de volta diàriament en posició inclinada.

E L    V I    B L A N C
Una vegada recollit el raïm, es porta ràpidament a la bodega per iniciar el procés d'elaboració.Aquesta procés es basa en treure la rapa i la pallofa i premsar el raïm restant. Desprès ho clarifiquem en fred, aquest most ho introduirem en tones d'acer inoxidable on es produeix la fermentació de fins a 4 setmanes de duració a una temperatura d'entre 12 i 17 graus per mantenir tota la frescor del raïm.Posteriorment es filtra i s'esterilitza amb fred per que es desprengui de totes les impureses. Tres o quatre mesos després de la recol•lecció ja pot ser embotellat.

E L    V I    R O S A T
És un procés més o menys a meitat de camí entre el blanc i el negre.El Rosat està fet amb raïm negre i amb el mateix procés d'elaboració que el vi negre, però deixant menys temps el most en contacte amb la polpa, la rapa i el suc, que farà que agafi menys tanins (color). El procés posterior en gran mesura necessita el mateix tractament que el vi blanc.

E L    V I    N E G R E
Una vegada recol•lectat el raïm, es molt important que aquesta arribi ràpidament i suaument al celler. Es passa una trepitjadora, després es tapen els raïms i es deixen llestos per la fermentació, i per introduir la polpa, les raspes i el líquid. D'aquesta combinació d'elements junt amb els barrils d'acer inoxidable es produeix la fermentació, a una temperatura controlada, per que guardi i no evapori el gust i l'olfacte. El contacte de la polpa amb el suc farà que el vi prengui les tonalitats o colors que el raïm porta a la pallofa. Una cop finalitza la fermentació es separa el vi de les matèries sòlides i es fa un filtrat suau per que no es perdi els tamisos bàsics per la consecució d'un bon vi.